DEL FEMINICIDI A L’ESPECTACLE
El passat 13 de gener es produïa el segon assassinat masclista de 2020 a Puertollano, Ciutat Real. La víctima, Olga Savenchuk, va ser disparada vàries vegades amb una arma de foc per la seva parella, que es va suicidar posteriorment amb la mateixa arma. Fonts de la Policia Nacional van informar que els cadàvers trobats al domicili eren d’un home de 53 anys i d’una dona, de nacionalitat ucraïnesa, de 61.
En aquest article s’analitzarà el tractament que s’ha fet d’aquesta notícia per part de tres mitjans diferents i s’observarà si hi ha comportaments misògins o falta de rigorositat a l’hora de parlar sobre aquest tema. De fet, el paper dels mitjans de comunicació en aquests casos – i en molts altres – no només és informar sobre els casos aïllats, sinó que també han de contribuir a la formació d’opinions ètiques i de consciències crítiques en el seu conjunt, així com fer que la informació reflecteixii la realitat de la violència de gènere i la desigualtat existent entre homes i dones.
Per començar l’anàlisi ens fixarem en els titulars utilitzats: El Mundo encapçala així la seva notícia: “Olga, la ucraniana que conoció a su asesino en la televisión y cuyo cuerpo sigue en la morgue”. Per intentar entendre aquesta frase cal tenir en compte que la parella havia sorgit d’un programa emès per la Televisió de Castilla i la Mancha anomenat En Compañía i que el cadàver de la víctima no ha estat reclamat per cap familiar, d’aquí a l’expressió “sigue en la morgue”. Sens dubte la utilització d’aquestes paraules és un clar exemple de la trivialització que es fa del crim en forma d’espectacle i de la falta de respecte mostrada cap a la víctima.
Al seu torn, El País titula el succés d’aquesta forma: ”La víctima de Puertollano conoció a su asesino en un programa de citas de televisión”. El lloc o la forma en què la parella es va conèixer és més important que els trets que va rebre la víctima? En aquest cas considero que hi ha informacions del succés més importants que s’haurien d’haver prioritzat abans a l’hora de formular el titular. El fet que haguessin aparegut a un programa televisiu és una informació que es podria haver col·locat al cos del text o fins i tot que es podria haver obviat, però en aquest cas s’ha utilitzat al titular per pur sensacionalisme i per donar més morbositat a la notícia.
El titular d’El Español és encara més insolent: “Olga, la dulce ingeniera tiroteada por su novio que podría acabar en una fosa: nadie reclama su cuerpo”. Referir-se a la víctima amb les paraules “dulce ingeniera” està completament fora de lloc, ja que mencionar la seva professió no és detonant ni important per explicar el succés i aquest adjectiu empitjora encara més la frase. Un dels principis bàsics del codi deontològic relacionat amb el tractament de la violència de gènere és que la dignitat de la víctima és sagrada. En aquest cas, el mitjà trepitja per complet la seva dignitat, ja que frivolitza molt el fet que ningú hagi reclamat el seu cos, com si s’estigués parlant d’un objecte i no d’una dona.
Passant a analitzar alguns fragments del cos de les notícies ens trobem novament amb incompliments del codi deontològic. El Español, per exemple, torna a parlar de fets personals de la vida de la víctima completament innecessaris: “Olga nació hace 61 años en Ucrania. En su país natal estudió ingeniería eléctrica, sin embargo, no consiguió convalidar su título en España. Tuvo entonces que dedicarse a cuidar a una persona mayor, según han declarado sus conocidos a La Tribuna de Toledo”. Seguidament és defineix a l’home d’aquesta forma: “El hombre era bastante celoso y posesivo”.
Pel que fa a El País, tota la notícia gira al voltant del fet que fossin exconcursants del programa En Compañía: es parla de les declaracions que ha fet Ramon García (presentador del concurs) i també d’opinions de veïns del poble. Des del meu punt de vista aquest tampoc és un programa amb molta audiència en l’àmbit estatal per tant no acabo d’entendre el perquè se li dóna tanta importància.
Malauradament hi ha un gran nombre de notícies de feminicidis i es pot arribar a entendre que es posi una part d’atenció als trets més curiosos – en aquest cas la presència de les víctimes a aquest programa-. No obstant això, els mitjans han de saber remarcar la informació realment rellevant i no deixar-se endur per aquestes anècdotes curioses per buscar més visites.
Maria Pratdesaba 